Mantra per aquest estiu

Un mantra es pot utilitzar com una figura retòrica per significar la repetició d’una frase per tal de fixar i reforçar un pensament o propòsit. Un dels mantres budistes més coneguts és Om mani padme hum, que es pot traduir com “Déu, que els pètals d’aquesta flor s’obrin per a que aparegui la joia del meu interior”. 

Enllaçant amb la idea de que un mantra pot ajudar a posar consciència de que tots tenim un tresor a l’interior, i potser perquè ahir va ser la revetlla de Sant Joan, i ja ha arribat l’estiu, s’activa al meu interior la necessitat de buscar un mantra per aquest estiu, que m’inspiri també per la resta de l’any. La qüestió és que m’he despertat aquest matí amb els “deures” d’escriure una frase en aquest sentit, i celebro que ja el tinc ! Aquest mantra em servirà per reforçar el meu propòsit de l’any: ser jo  mateixa per trobar la meva estrella. I com diu el Dalai Lama, persona que m’inspira i admiro, seria important que quan reciti o escrigui el mantra, és a dir mentre ho faci, pensi en el seu significat. En el meu cas, el sentit que jo li vull donar és el d’autoafirmació per a aconseguir els meus objectius. I per reforçar la idea, em faltaria buscar una imatge o dibuixar un mantra amb tots els colors de l’arc de sant Martí. En el meu cas, es tractaria de canviar les proporcions de colors…, perquè aquest any necessito menys verd i blau, i més vermell !

Mentre escric aquestes línies escolto el mantra om mani padme hum de youtube, i el gayatri mantra de deva premal , i em provoca una certa nostàlgia de l’estiu de 2011, quan vaig anar de viatge amb la gent de la Fundació Casa del Tibet a Bhutan, Sikkim i Darjeeling, un viatge a Àsia que va representar un punt d’inflexió important per mi, perquè viatjar també és una forma d’autodescobrir-se.

IMG_0097

En aquesta foto estic amb la meva amiga Iris Clavé, a qui vaig conèixer en aquest viatge a Àsia, i que té un blog de viatges i filosofia de vida natural que es diu El arte de vivir y viajar on escriu, com diu ella, de les petites i grans coses que ens passen en el camí mentre viatgem.

Bon estiu !

Escriptura terapèutica

L’escriptura és una eina ideal per sentir-se millor. A mi em serveix per a poder fer aflorar coses que estan a l’inconscient i que costen de verbalitzar. Tot i que darrerament em costa menys parlar sobre temes personals, a vegades no és fàcil de expressar alguns sentiments o emocions, mentre que deixar-se anar a través de l’escriptura és més fàcil, almenys per mi.  

Aquest any he reprès el contacte amb Grafein, assistint als tallers d’escriptura terapèutica de Silvia Adela Kohan, autora de “las Guías del Escritor de Alba Editorial”. Tal com diu la Sílvia, escriure serveix per sentir-se millor, per trobar la pròpia veu, o per enriquir el projecte d’escriptura.

Des de Grafein fa anys que fan tallers d’escriptura en el seu centre de Barcelona, en les modalitats de conte, novel·la, poesia, guió de cine o assaig i articles. En aquests tallers he pogut aprendre tècniques específiques, i no només he après, sinó que a més m’ho he passat bé i he notat els beneficis de l’escriptura terapèutica.

Per saber-ne més, recomano el llibre La escritura terapéutica. Silvia Adela Kohan Tomach, Alba Editorial, 2013.

Podeu trobar més informació sobre tallers on line del centre Grafein a:
https://www.facebook.com/silviaadela.kohan/posts/10206962341206350?fref=nf&pnref=story

tallergrafein

Quan vaig fer el mètode Kimmon, durant nou mesos vaig fer exercicis d’entrenament per a grafotransformar característiques com l’auto concepte, l’optimisme, l’empatia, etc. Aquests exercicis cal·ligràfics eren diaris, de no més de 10 minuts, convinats amb exercicis nocturns d’autogestió amb les mateixes frases motivadores.  Junt amb aquests exercicis bàsics, cada setmana feia una redacció d’un tema de psicologia positiva, on vaig poder donar cabuda a la meva “vena” d’escriptora, i anar comprovant com m’anaven canviant algunes lletres . Com diuen a l’Institut Kimmon arriba un dia en que l’escriptura floreix, que és cap al cinquè més. Vist amb la perspectiva que ens dóna el temps, me n’adono de com van ser de beneficioses les redaccions setmanals, per la reeducació escriptural que vaig fer, mes a mes, a través dels texts basats en la praxi de la psicologia positiva i la focalització.

Per saber-ne més, recomano el llibre Maravillosa Mente. Joaquim Valls. Obelisco, 2013 

Bona escriptura lector@ 🙂

Camí de Santiago

Reconec que estic en ple viatge a l’autoconeixement, i el què crec que toca ara, és agrair el meu pas a l’acció, i continuar per aquest camí. Des del darrer post en aquest blog, han passat 6 mesos. Com passa el temps quan un gaudeix !.

Una de les coses interessants que he fet darrerament, i que recomano, és fer un tros del Camí de Santiago a peu, en concret, des de Triacastela fins a Santiago de Compostela. Van estar 5 dies de caminar, convinats amb sessions de coaching amb Felix Ortiz. Durant els cinc dies de travessa els coaches van dirigir al grup de persones que ens vam inscriure. Igualment, cada un de nosaltres, vam tenir el seu suport per trobar el nostre propi ritme. Una de les coses que m’emporto de l’experiència d’haver fet el camí de Santiago, és el bon record d’una experiència fantàstica, així com tot les reflexions més personals de cada etapa, i del camí en conjunt.  D’altra banda, vull destacar la reflexió que va fer un dels membres de l’organització, Fèlix, perquè crec que és una reflexió per recordar, i és la següent:

El camí ens dona un tast del que la vida hauria de ser:
Harmonia amb la natura
Harmonia amb els altres
Harmonia amb un mateix
Harmonia amb Déu o amb lo espiritual

camino santiago

Bon camí lector o lectora !