Mirant al futur

Una de les grans diferències entre la meva actitud actual, i la que tenia quan estava deprimida, és la visió que tinc sobre el futur. Es pot dir que he passat d’una visió pessimista, a una visió optimista del futur. Aquesta visió optimista poc a poc s’està convertint en una actitud optimista, a base de canviar hàbits i actituds, i per una ferma decisió personal de fer aquest canvi.

Mentre escric aquest bloc, recordo l’ afirmació que diu que el teu passat, marcat el teu present; i que el teu present, marcarà el teu futur. La frase en concret, és de Buda, i diu que el què som, descansa en allò que vam pensar ahir, i els nostres pensaments actuals forgen la nostra vida futura. Vindria a ser el mateix que un recull el què sembra. Està clar, que si l’actitud passada ha estat pessimista, passiva, apàtica, etc, el què hauràs recollit són reaccions similars a les que has sembrat. Conclusió: malgrat que en el present estiguis tenint una actitud més optimista, enèrgica i autèntica, costa un temps veure’n els resultats, però com diu la dita: “Fem com si fóssim i acabarem sent”.

Actualment, estic passant a l’acció, fent coses noves, com per exemple assistint a classes de Pilates, llegint i aprenent coses noves, o escrivint aquest bloc. Aquest canvi no em sorprèn, ja que en el passat, m’havia imaginat fent algun exercici físic, o escrivint  que és una cosa que sempre m’ha agradat.


Actitud i acció

Aquesta decisió personal de voler ser més optimista, més alegre, de ser forta, i de tenir il·lusió de viure, l’he pres de forma concient, fa relativament poc. Igual que he entès, que no es tracta de comparar-me amb ningú, sinó de comparar-me amb mi mateixa.

Llei de l’acció: Com diu Francesc Miralles en el programa Pensamiento positivo conduit per Sergio Fernandez, la llei de l’atracció, ha d’anar seguida de la llei de l’acció. En aquest programa, també recomanen escriure en un full el problema que tens, per exemple no tinc diners, i després plantejar-se si realment és un problema, o és la conseqüència, el símptoma. I que per passar a l’acció, el primer és saber cap a on anar, és a dir analitzar bé el problema, i així no dirigir-les cap al lloc inadequat.

Perquè he vingut a aquest món?

En aquest bloc explicaré el meu procés de transformació. Aquest procés no està sent fàcil, i considero que tant sols està començat, i encara no estic ni al 40%. M’estic reinventant cada dia. L’objectiu, avui, és escriure alguna cosa, i, setmanalment, fer una publicació, més o menys llarga, per tal d’obligar-me a escriure, i a arribar a respondre a la pregunta perquè he vingut a aquest món?

Es tracta de descobrir què he de fer per desenvolupar aquell talent o habilitat innata. Per mi no és fàcil respondre a aquesta pregunta, per això, segurament estic llegint llibres d’auto ajuda  escoltant programes de ràdio, visitant pàgines web a internet, i, també, estic vivint la vida de forma més concient. Una de les coses que he llegit, és que si penso en el dia de la meva mort, en com vull que em recordin els meus éssers estimats, aquí és on trobaré la resposta als valors i coses que són importants per mi.

Primer he de saber el què. I després, reinventar-me. És la meva responsabilitat. 

Ara, sóc concient del preu que he pagat, i que estic pagant, per les emocions negatives que he viscut pel fet d’estar deprimida. Estic en el camí. Mirant cap al futur.

El principi del canvi

L’actitud ho és tot. I per començar, jo estic en la feina de desfer limitacions mentals, i creences limitants. 


Sempre he pensat que l’important és estar content amb el què tens. Ara, m’estic replantejant aquesta afirmació, i la reescriuria a: és important estar content amb el què ets. Segueixo creient que és important valorar el què tenim, i, encara més important valorar amb el què som. Igualment, això no vol dir que m’hagi de conformar, sinó que si en tinc ganes, em puc posar objectius, per evolucionar i estar encara més contenta amb el què sóc. 
%d bloggers like this: