Alegria

He començat a llegir el llibre “Alegría”, d’Osho, i de moment m’està agradant molt. El què diu en aquests primers paràgrafs, i crec que en tot el llibre, és que la felicitat sorgeix de l’interior.

També he visitat la pàgina web, i en concret un aparat sobre el meu horòcop (taure), i diu el següent: 

Tu estrella está ascendiendo lentamente. Poco a poco la vida está afinando tus habilidades, presencia y espíritu para que se derramen en una dicha caleidoscópica. Esto llegará el día que te des cuenta de que eres absolutamente perfecto tal como eres. A medida que Venus recorre su camino hacia Cáncer, este sentimiento se hace más maduro y profundo. 

“Tú eres perfecto tal como eres. Con todas tus imperfecciones eres perfecto. Si eres imperfecto, eres perfectamente imperfecto, pero la perfección está ahí”. 

Osho, The Book of Wisdom, charla #18

Així doncs, he descobert un nou autor inspirador. Estic contenta 🙂 

El què començo ho acabo, i el què he dit que faria ho faré

Aquestes dues idees (el què començo ho acabo, i el què he dit que faria ho faré), surten en el llibre de Les Ulleres de la Felicitat de Rafael Santandreu, perquè els hi dèia el seu avi i ell recomana recuperar. A a mi també em ressonen les frases, i l’objectiu és que a partir d’ara, en seré més concient de la seva importància. A partir d’ara, em comprometo a acabar el què començo, i a fer el què he dit que faria (com també em diu la meva mare).
En el llibre i les entrevistes que he llegit de Rafael Santandreu, també he descobert una gran veritat: Hem de deixar de donar-li tanta importància a la comoditat, ja que en cas contrari, ens tornem hipersensibles: no soportem els sorolls, les cues, les errades, i les petites adversitats. Cuanta raó té aquest home! Aquest és el motiu pel que la gent que va en cotxe, es posi a pitar, quan hi ha una mínima retenció que fa que el semàfor se li posi en vermell! Alhora, ens irritem per coses que no depenen de nosaltres, i ho fem de forma inconcient, reaccionnt de forma automàtica, com per exemple davant del soroll fort que fa una moto que va ràpid. A mi m’ajuda saber que si no li dóno tanta importància a aquell soroll concret, puc seguir gaudint de la comoditat d’anar pel carrer d’una ciutat, on, per unes milèsimes de segons, em molesta un soroll, mentre que durant la resta del temps, hi ha un soroll “suportable”.

Tenint en compte tot el què he anat llegint, i interioritzant, crec que el què ajuda a sentir-se bé és estar fort o forta emocionalment, i per això, cal entrenament mental i emocional, igual com per cuidar el cos cal fer esport, o cuidar-se físicament, o com a mínim no descuidar-se físicament. Aquesta salut mental i emocional, es pot enfortir o deteriorar per diferents mitjans, com ara l’educació, les experiències que un viu, amb els pensaments o les creences que un té.

En fi, tot això ho escric en aquest blog d’experiències personals sobretot per mi, i per a passar l’estona, però també per si pot servir a algú. Suposo que d’aquí uns anys, si hi continuo escribint, em farà gràcia llegir-lo.

Ara acabo d’escriure un email a les meves germanes i a la meva mare, per dir que he escrit nous comentaris al blog i per si el volen llegir. Així que si llegiu això, ja sabeu : si algun dia no faig el què vaig dir que faria, o no acabo allò que vaig començar, em podeu recordar que vaig dir que sí que ho faria. :-)))

Agraeixo el meu pas a l’acció

Tal com dèia en aquest blog fa mesos, el meu propòsit per a aquest any 2014 era el de passar a l’acció.

Això fa que em senti satisfeta perquè m’he proposat un objectiu (passar a l’acció), i l’estic complint. Quan dic que he “passat a l’acció” vull dir que m’estic movent, o com diuen els experts, sortint del meu cercle de comoditat. Per exemple, vaig fer-me voluntària per la llengua, i vaig començar i acabar les diverses sessions de voluntariat.

Així, avui vull donar les gràcies perquè estic prenent decisions que em porten a l’acció.

Vull donar les gràcies perquè m’he apuntat a un curs de mindfulness, que té lloc durant 8 dilluns; i també perquè m’he apuntat al gimnas, i perquè ja fa uns mesos que m’hi he apuntat, i hi vaig una o dos vegades per setmana. També important: aquest estiu aniré de viatge a l’Àfrica! .
Ja falta poc per anar de viatge, tres setmanes i poc més.

Avui he trobat una pàgina interessant, on es poden consultar Biografies de personatges de tot tipus, ja siguin actuals o històrics. La pàgina es diu “biografias y vidas” (http://www.biografiasyvidas.com/) i descriu en dos o tres pàgines la vida del personatge, amb el què va fer o van contribuir.

Avui també he actualitzat la llista de llibres recomanats, amb el llibre Les Ulleres de la Felicitat, de Rafael Santandreu (http://www.rafaelsantandreu.es/), perquè després de llegir-lo crec que és molt recomanable. M’he adonat llegint-lo de coses que crec que no sabia, i que són importants de recordar, com ara que depèn d’un mateix ser feliç, en el sentit que amb tenir menjar i beure és suficient, la resta és un joc, i tot depèn de com t’ho prenguis. I també, que a vegades massa comoditat pot ser contraproduent, ja que si t’acostumes a un determinat nivell, després et sembla que ho necessites per ser feliç, quan això no és cert. Estic d’acord amb el què l’autor diu de que és una bona filosofia de vida la que està basada en la “suficientitat”, tant en l’àmbit material, com en l’immaterial.

Més sobre auto coneixement

Més sobre auto coneixement

Seguint amb els llibres d’autoconeixement, també he llegit El Cociente agallas, de Mario Alonso Puig. Es tracta realment d’un llibre per aprendre, i que crec que tornaré a llegir, ja que conté temes tant interessants com el seu nom sencer: El cociente agallas. Se valiente, cambia tu vidaA part de llegir, o més important que això, en aquest 2014 el meu propòsit bàsic és el de passar a l’acció, i des de l’acció viure i experimentar coses noves.
M’he fet voluntària per la llengua des de http://www.vxl.cat/
Dilluns passat vaig començar la primera de les trobades setmanals amb el Jorge, que és la persona amb la que faré parella lingüística durant 10 setmanes (quedant una hora setmanalment). Vaig sortir encantada! Després d’una hora de parlar amb ell, em vaig sentir bé, no tant pel fet d’haver-lo ajudat practicant amb el català, sinó perquè de seguida vam “connectar” i coincidir en maneres de pensar, de manera que aquella hora em va passar volant. No es va tractar només d’intercanvi de paraules en català, sinó que cada un va explicar coses personals i experiències vitals recents, establint una relació complicitat, que espero que amb el temps, pugui passar a ser una relació d’amistat. 
 

Auto coneixement

Auto coneixement

En els darrers mesos, seguint amb el meu procés d’auto coneixement. Entre d’altres coses, que ja explicaré més endavant, el què estic fent és llegir sobre temes d’autoconeixement, superació, intel·ligència emocional, etc. En el darrer més he llegit dos llibres de Borja Vilaseca, Encantado de Conocerme, i El sinsentido común, i he anat a una conferència seva. 
 
En el llibre Encantado de Conocerme, de Borja Vilaseca s’explica que és l’Eneagrama, entès com un instrument d’autoconeixement, on es pot trobar una explicació en detall en dels diferents eneatipus entesos com a tipus de personalitats o models mentals. A banda de l’explicació de l’Eneagrama, el llibre esmentat invita a la reflexió. Per exemple, cap al final llibre, l’autor conclou que l’experiència personal és la única cosa que ens allibera. 
Jo entenc que l’experiència personal, és el què ens permet acabar de formar-nos en l’escola de la vida, ja que el lloc de naixement, les capacitats o habilitats, o les circumstàncies personals de cadascú són diferents; i també és diferent com interpretem les diferents experiències o coses que anem vivint.
 
L’auto coneixement que anem adquirint amb els pas dels anys, pot ser concient, o inconscient  És a dir, l’auto coneixement concient, seria el que té tothom, en major o menor mesura, i que es concreta en la seva capacitat per definir quins són els seus trets bàsics de personalitat, quins són els seus gustos, les seves aficions, etc. Tot i això, i ha una part d’un mateix que tots desconeixem, ja sigui perquè es tracta d’alguna característica que no hem hagut de fer servir mai, que tenim molt poc desenvolupada, o que desconeixem que la tenim. En la vessant més negativa, podrem veure com ens comportem en el cas de la mort d’un familiar. Quantes vegades, famílies ben avingudes s’han barallat, per temes d’herències?. Un altre exemple seria el d’una catàstrofe natural, com un terratrèmol o una inundació  Potser no hem viscut mai la situació, i ningú ens ha explicat què cal fer, però el nostre sentit comú, i la nostra personalitat, ens portarà a comportar-nos d’una determinada manera (p.ex viure-ho amb major o menor angoixa, a que ens costi més o menys de recuperar-nos, a ser més solidaris, etc). En la vessant més positiva, trobem exemples esperançadors, de persones que han tingut èxit personal o professional, tot i que la seva situació de partida era molt precària (posem com a exemple Beethoven), o una situació normal o ordinària (com Mark Zuckerberg). 
 
Quan tenim un auto coneixement concient derivat de l’experiència, tenim més eines per afrontar noves situacions (o velles situacions). Alhora, hi ha una part de nosaltres, que és precisament la que no coneixem, i que podriem dir auto coneixement inconscient. 
Des del meu punt de vista, aquest auto coneixement inconscient, tendirà a coincidir amb la part de personalitat de nosaltres mateixos que volem potenciar, un cop ja ens auto coneixem de forma concient. Perquè? Perquè en la majoria de casos, en tant que volem evolucionar o transformar-nos en la millor versió de nosaltres mateixos, tendirem a millorar aspectes de nosaltres mateixos. És a dir, si per exemple jo sóc una persona materialista, amb el temps, començaré a valorar les coses amb independència del seu valor material, és a dir aquelles que em donen satisfacció personal, com per exemple tenir més temps lliure. A mesura que tingui més consciència de que estic comportant-me de forma diferent del que és habitual en mi, seré concient de que alguna cosa del meu patró mental està canviant. A partir d’aquí, pot ser que tendeixi a intentar potenciar aquesta nova manera de pensar i actuar, o a la inversa, és a dir que em reafirmi en la meva manera de ser.

Finalment, l’autoconeixement que cadascú té d’ell mateix, pot estar esbiaixat, per una mala interpretació de la realitat o per creences limitants, però el què no som capaços de fer és autoenganyar-nos, en el sentit que partim de la idea que cadascú és sincer amb ell mateix. 

Acció per al 2014

Propòsits per al 2014

Avui he descobert una eina nova que serveix per a identificar el perfil psicològic d’un mateix. Es tracta de l’Eneagrama de la personalitat. L’Eneagrama es un sistema de classificació de la personalitat, que també pot servir com a punt de partida de superació. En una figura geomètrica que representa els 9 tipus de personalitats fonamentals de la naturalesa humana i les seves interrelacions .
És interessant, perquè tots tenim els nou enneatipus, i per altra banda un d’ells predomina.  Aquests 9 tipus de personalitats, són:  
1 El perfeccionista (o el reformador)
2 El servicial (o l’ajudador)
3 L’eficient (o el triomfador)
4 El Romàntic (o individualista)
5 L’observador (o investigador)
6 El lleial
7 L’entusiasta
8 El líder (o el desafiador)
9 El conciliador (o el pacificador)

Sent cada vegada més concient de com sóc, els propòsits per al 2014 es resumeixen en passar a l’acció.

Talent i propòsit de reinventar-me

Buscant nous reptes

En aquests moments, estic provant coses noves. Fa poc que he fet un curs intensiu (un matí), sobre doblatge. Ho he trobat molt interessant, i divertit. Estic contenta d’haver-lo fet, perquè com diuen, en fer-lo, he sortit de la meva zona de confort. M’hi vaig apuntar per curiositat, i per “treure la veu”. Em va anar bé, perquè vaig fer una mica de teatre, que també m’agrada, i vaig veure com és la professió de doblador. Com tot, requereix una formació i uns coneixements.

Si fins ara no he fet el pas, d’intentar treballar en una cosa que m’agradi, segurament ha estat perquè m’he autoconvençut, de que tinc una bona feina, estable, i que no està malament. Segurament també hi ha una por al canvi o una prudència, alhora que una creença limitant de que no trobaré cap feina en un moment com l’actual. També estic a l’espera, de que l’entorn canvii. Com diuen, primer he de canviar aquestes creences, i la meva perspectiva, per a poder facilitar que vingui aquest canvi que desitjo que arribi.


Més informació sobre com reinventar-se:
– Entrevista a Mario Alonso a RNE : 

  Part 1 http://www.youtube.com/watch?v=w7Zreokq8jE
  Part 2 http://www.youtube.com/watch?v=9eKflxVwp2U
  Part 3 http://www.youtube.com/watch?v=vUJeeQwsBq0
– Pautes per reinventar-se, segons el psiquiatra Luis Rojas Marcos http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2012/07/07/las-pautas-para-reinventarse-segun-el-psiquiatra-luis-rojas-marcos-101497/

Després de llegir “Aprenda Optimisto, de Martin E.P Seligman,”, i de fer el test sobre optimisme/pessimisme, es confirma una cosa que ja sospitava, que és que sóc una persona pessimista. Segons s’explica en el llibre, la vida causa els mateixos contratemps als optimistes que als pessimistes, però els primers saben afrontar-los millor. El consol és que l’optimisme es pot aprendre, adoptant nous hàbits alhora de parlar-se a un mateix, quan s’ha de passar per algun contratemps.

El meu potencial i curiositats del cervell

Escolto a Mario Alonso a la ràdio, i m’agrada sentir que es pot entrenar la ment. Creure en nosaltres i en el nostre potencial és bàsic. Buscant els recursos emocionals, com la passió, la valentia, etc, trobarem il·lusió. Una manera de fer-ho és preguntar-nos, en quin moment del meu passat, vaig tenir aquella passió. 

El cervell té com a missió fonamental evitar-nos o aliviar-nos el dolor.  El cervell té la sol·lució. I troba la sol·lució quan no ens rendim, i en moments de pressió. El què hem de fer, sabent això, és que cal insistir, i insistir, fins que es troba la sol·lució (canviant de perspectiva). Els límits mentals, conscients  o inconscients  s’activen i ens paralitzen (com p.ex el pensament: “no em puc aprimar” és una creença limitant). I també, el pessimisme, pot fer que ens infravalorem. Encanvi, si sóc optimista, i miro el futur amb il·lusió, i reflexiono, mirant cap a dins, trobaré el meu potencial. 

Mario Alonso també explica que hi ha 9 valors essencials. Aquests valors són l’amistat, l’alegria, reflexió, compassió, compromís, creativitat, entusiasme, fe, i humilitat . 
Sobre el valor de l’entusiasme, fa poc vaig anar a una conferència de Víctor Kuppers que també és un formador i conferenciant, que assegura que tots tenim un gran potencial que es pot desenvolupar millorant les nostres actituds, especialment l’entusiasme.

Jo estic buscant alguna cosa que m’apassioni, però encara no ho he trobat. Una de les coses que m’agraden és escriure, però no sé si aquest és el meu talent. Ara per ara, no estic segura de si em podria dedicar laboralment a escriure. Però si això és el què m’agrada, segurament podria anar per aquí la meva oportunitat d’aportar valor, i trobar el meu talent. En definitiva, l’objectiu seria treballar en alguna cosa que m’agradi.

Segons diu Sergio Fernández, 8 de cada 10 persones està insatisfeta en el seu treball. Jo són una d’aquestes 8 de cada 10. Això no vol dir que no sigui feliç. Fa que aprenguis a enfocar el treball d’una determinada manera, com per exemple, que et permet obtenir uns ingressos per viure, et fa sentir útil, o et permet aplicar els teus coneixements. 

Finalment, un tema interessant del cervell és que és un òrgan plàstic. Es modifica de forma espontània i s’adapta al seu entorn. Sobre aquest tema, es poden trobar a internet molts el Programes “Redes para la Ciencia” d’Eduard Punset, que parlen del cervell.

També diu la física Juna Albert, autora de “Sincronitza la teva ment”, cal recuperar el llenguatge de l’hemisferi dret del cervell. L’hemisferi dret és el cervell creatiu i és responsable del ritme, de la percepció espacial, el color, la imaginació, el somiar despert, la consciència global i la dimensió. L’hemisferi esquerre és el cervell lògic responsable de la paraula, la lògica, els números, l’anàlisi, les llistes, la linealitat i la seqüència. El més curiós, és que si bé tots tenim tendència a utilitzar més una part o altra del cervell, i malgrat en la cultura occidental l’hemisferi esquerre és el dominant, el coneixement i experiència canvien i desenvolupen el cervell.

Quants tipus d’intel·ligències !

Fa uns dies, vaig descobrir un tipus d’intel·ligència que no havia sentit mai, que és la intel·ligència digestiva, llegint una contra de La Vanguardia. Avui, em sorprèn escoltar a la ràdio un altre tipus d’intel·ligència, que no havia sentit fins ara. La intel·ligència que he descobert avui és la intel·ligència creativa i la intel·ligència executiva. 

Busco a Wikipèdia i trobo que va ser un psicòleg nord americà, Howard Gardner, el que va proposar diversos tipus d’intel·ligències, com les capacitats per resoldre problemes o elaborar productes que poden ser valorats per una determinada cultura. 
Aquestes intel·ligències múltiples són: 
– Intel·ligència lingüística
– Intel·ligència lògica-matemàtica
– Intel·ligència musical
– Intel·ligència espacial
– Intel·ligència corporal-cinestèsica
– Intel·ligència intrapersonal
– Intel·ligència interpersonal o social
– Intel·ligència naturalista
– Intel·ligència existencial o filosòfica

Posteriorment, Daniel Goleman, va publicar al 1995 el llibre Emotional Intelligence, “Intel·ligència emocional“, integrant diverses investigacions, on diu que la intel·ligència emocional és la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i la possibilitat de gestionar-los. 

He seguit buscant informació, i m’he trobat amb el bloc de Mario Alonso Puig: http://www.marioalonsopuig.com/. Aquest autor parla de reinventar-se i també de com augmentar la intel·ligència (la intrapersonal i la interpersonal). Diu que reinventar-se és una realitat física, i no només un pensament. I que hi ha relació entre pensar en gran, i amb claredat, amb el domini de les emocions. 

Imaginar, és una gran font d’evasió per a molts de nosaltres, però és més, segons Wayne W. Dyer, cadascú, dins nostre, tenim el poder per aconseguir tot allò que puguem desitjar. 
Ja ho deia Fassmann, que la voluntat era un poder immens, que tothom podia desenvolupar. 
Com que jo hi crec en que la imaginació és poderosa, m’he comprat el llibre “Todo lo que puedes imaginar”, de Wayne W.Dyer, on explora aquesta regió desconeguda del subconscient gràcies a la qual descobrir la capacitat natural de cadascú per convertir el que imagini en realitat, canviar la percepció que tenim d’un mateix i de la nostra realitat, i reajustar la vida de cadascú per a poder trobar trobar la veritable vocació. Com diu la ressenya, espero que sigui un llibre inspirador amb el que descobrir el millor de mi.

Si, tots tenim un gran potencial. I també podem reflexionar més per autoconèixer’ns. 

Aprendre i desaprendre

És més fàcil mirar al futur, i trobar sentit a la vida, sent optimista.

Segons Ana Albaladejo, els tres ingredients bàsics per l’èxit són: Passió, Actitud i Perseverança. Segons altres autors, com ara Joaquim Valls, els ingredients per ser una persona d’èxit són l’optimisme, la gestió de les emocions, o la perseverança, entre d’altres.

La qüestió és que cadascú és responsable d’aprendre, i també, de desaprendre. 
Es pot aprendre dels fracassos, i també cal tenir present les pròpies limitacions. Es pot aprendre d’altres cultures, i es pot aprendre de les persones que tenim més pròximes. I per desaprendre, crec que cal posar en dubte les creences que a cadascú li han servit i que ara ja no li serveixen. 

Com deia en l’entrada d’aquest bloc sobre la meva transformació, estic passant per un procés de millora personal, basat en un canvi d’actitud, però amb això no n’hi ha prou. Escoltant a Àlex Rovira, aprenc que en tot procés de millora personal hi ha d’haver coherència entre pensament, sentiment i acció. I, alhora, recordo que fa temps vaig fer un curs sobre les emocions (ràbia, por, pena, alegria, fàstic i la sorpresa), amb la psicòloga i amiga Carina Gabriel.


La Intel·ligència emocional, és una habilitat, i per tant, com més es practica millor. Aleshores, el què és important, és saber gestionar les emocions. Per mi, la frase, “quan tu canvies, tot canvia”, resumeix molt bé la idea de que l’actitud és molt important per dominar els estats d’ànim. 

També per a millorar la intel·ligència emocional, he desaprès la creença de que “la gent no canvia”. És a dir, la gent si que pot canviar, si s’ho proposa (p.ex. pensar en els canvis personals que han experimentat persones properes o en casos coneguts de persones que canvien, com p.ex un capellà que deixa de ser-ho).

Més informació sobre intel·ligència emocional a wikipèdia: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_emocional
<span>%d</span> bloggers like this: