Memòries d’Àfrica des de Barcelona

Casualitat o no, ahir van tornar a fer la peli “memòrias de Africa”, i avui tornen a sonar cançons noves i no tant noves, i em tornen a picar els mosquits.  Ja sigui a Àfrica o a Catalunya, hi ha coses que no canvien, ni canviaran ni que passin mil anys, tal i com ho veig jo. Tu què opines ? Des de Barcelona, bon diumenge 🙂

I una cançó per celebrar el dia d’avui, igual que el d’ahir: i a posar carbó a la caldera (com diu una altra cançó)

 

Barcelona,
I still long to hold her once more, oh,
My boots of leather,
From Europe
I gather you know, know,

Every time you have to go
Shut my eyes and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona

A native man sang in a foreign tongue,
I still ache to know the song that he sung,
Barcelona

Every time you have to go
Shut my eyes and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona

Every time you have to go
Shut my eyes and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona
Barcelona
Barcelona

Every time you have to go
I shut my mind and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona

Finals d’etapa i nous començaments

Entre petard i petard, i entre mala notícia i mala notícia, escric i penso que Istambul tampoc es mereix el què acaben de dir als mitjans de comunicació. Com tampoc s’ho mereixen tants altres territoris ni persones. Perquè viatjar també és una forma d’autodescobrir-se, no viatjar i quedar-se és també una forma de redescobriment, encara que costi d’acceptar. Sense jutjar, sense compadir. No ho dic per res en concret i ho dic per tot en general.

Avui acaba La Riera, i pel què fan i diuen la majoria dels seus personatges, tots ells avui estan alterats emocionalment. Els guionistes en general, i els de tv3 també, tenen molta imaginació; però també es documenten. Per sort i per desgràcia la realitat sempre supera la ficció. Encara que ja està a punt d’acabar, i que mentre escric no se si canviar de canal o anar a dormir, aguanto perquè al final sempre arriba el millor, tot i que crec que l’important no es això, sinó el missatge d’aquest post.

Totes les desgràcies tenen un principi i un final, tot té solució, res és permanent. Menys la mort? No sé perquè havia de rebre l’Omar, de la Riera, ni perquè guanya qui guanya a can riera. Ni reb el qui reb.. nil?. Depen de qui sigui el guionista/es (suposo). El tema és que ja és hora que acabi la Riera. Hi estas d’acord?. I ara anuncis:-). 4 anuncis i segur que arriba el final per tots/es i els nous començaments. No faig spoiler, tampoc sé quin és el final, i aquí estic a l’expectativa, un any més.

Conclusió: és temps de nous començaments 📚📖

S’ha acabat la festa. Comença una nova etapa. Cadadiasurtelsol i la lluna

 birthday12-thp

Llunes del mes de juny i solstici d’estiu

Amb aquest mini post s’acaben les entrades del meu bloc dedicades a les llunes , cosa que té molt sentit, ja que falta poc perquè comenci l’estiu, i no tinc massa temps per escriure. No descarto, però, fer alguna altre escrit sobre la lluna 🙂
Amb el bon temps a mi em ve més de gust gaudir del sol, i de les vacances. I de les olors i de tot el què comporta el canvi d’estació. Així que sense més, us desitjo una bona entrada a l’estiu, i que gaudiu de les vacances !! I si l’estiu comença per a molts i moltes un dilluns que ens agafa treballant, doncs a gaudir-lo també. Des de la llibertat i la responsabilitat que comporta. Ja sigui amb  amb ulleres de sol o sense, o crema solar per si de cas, o no, és temps de torrar-se al sol amb responsabilitat.
I la lluna d avui 20 de juny
Fecha y hora:
20 junio 2016 – 18:07
Distancia entre la luna y la tierra:
394.618 km
Edad de la luna:
15 Días
Fase de la luna:
Luna llena
Porcentaje de visibilidad:
100%
Font informació:

http://www.calendario-365.es/luna/fase-lunar-actual.html

I sobre l’entrada a l’estiu, el diari ABC (secció ciència), ha publicat una notícia interessant, que us deixo per si us interessa: http://www.abc.es/ciencia/abci-primer-solsticio-verano-luna-llena-70-anos-201606171318_noticia.html

Segons diu l’article l’estiu de 2016 comença la matinada del 21  de juny (és a dir aquesta matinada a les 00.34h), curiosament una nit de lluna plena, cosa que no passava des de fa 68 anys. En resum, que està bé si a un -o una- li ve de gust mirar aquesta lluna. O també pot estar bé saber que hi ha 93 dies per davant de l’estació estiu, fins el dia 22 de setembre, que començarà la tardor.

I continua l’article (la part que es podria qualificar de més astronòmica): “En el caso del verano, esta posición se da en el punto de la eclíptica en el que el Sol alcanza su posición más boreal. El día en que esto sucede, el Sol alcanza su máxima declinación Norte (+23º 27′) y durante varios días su altura máxima al mediodía no cambia; a esta circunstancia se la llama también solsticio de verano. En este instante en el hemisferio sur se inicia el invierno.” Etc etc.

I el què a mi més m’ha agradat de l’article: “En esta época del año se podrá observar en el cielo matutino a Urano, mientras que en el vespertino serán visibles Marte, Júpiter, Saturno y, desde mediados de julio, Venus.”

Salut ! I planetes en acció 🙂

El umbral del miedo

Alejandro Lodi, Astrología

Alejandro Lodi

(Agosto 2012)

Este artículo trata acerca del pasaje de Escorpio a Sagitario. El viaje zodiacal cuenta con un momento de transformación y muerte. Es la fase escorpiana. El desarrollo de la conciencia inevitablemente generará un tiempo en el que la leonina imagen de nosotros mismos (lo que creemos ser) se mostrará insuficiente para contener la expansión que el alma estimula. La sensación de ser una identidad separada de la corriente de la vida, de ser un individuo autónomo -fiel a sus propósitos independientes- comienza a sufrir la asfixia de sentirse atrapada en los condicionamientos de la memoria, de las creencias, afectos y seguridades que hasta ahora le dieron sensación de ser. El yo entra en conflicto con el destino. Se pelea con el mundo, se debate con sí mismo.

View original post 815 more words

I tu, quines preguntes et fas ?

Sincronicitats

La visió del què és possible a través de Mario Alonso Puig:

I dos dies després, Jaume Barberà i TV3 emet el programa dedicat a Mario Alonso: sortir de la zona de confort

http://www.ccma.cat/video/embed/5606800

I per acabar-ho d’arrodonir, acomiaden a Jaume Barberà http://www.ara.cat/media/Jaume-Barbera-deixara-TV3-juliol_0_1596440456.html

#Viure #moninterior #monexterior #lavisiondeloposible #marioalonsopuig #ituquinespreguntesetfas #einstein #emerson #efectemirall

Llunes del mes de maig

Llunes del mes de maig de 2016



Avui la lluna torna a estar en Quart decreixent, és a dir la zona “clara” es va fent petita, i la zona “fosca” es va fent gran; i és d’esperar que seguirà el seu curs fins el 5 de juny, que hi haurà lluna nova. La lluna o les llunes del maig, han passat pels signes de peixos , aries, taure, geminis, cranc, lleo, verge, balança, escorpí, capricorn, aquari, peixos (ahir) i fins dimarts que ve que entrarà a ARIES. Simbòlicament, es diu que entra al signe d’aries que es representa amb un símbol concret, i que s’expressa d’una determinada menera, i no afecta a tothom per igual. I el mateix passa amb la resta de signes. També hem anat passant de lluna nova (el 6 de maig), a lluna creixent, el 13 de maig, després a lluna plena, el 21 de maig, i fins avui a les 12.11.59 que entrar[a en la fase decreixent, completant un nou cicle.

Segons l’astrologia, la lluna és un dels elements importants per analitzar una carta natal, ja que representa emocions, sentiments i relacions afectives. La influència llunar es nota més durant les primeres etapes de la vida: infància, adolescència… i va perdent capacitat d’influència, per dir-ho d’alguna manera, en els individus a mesura que van madurant. Tot i que no es pot generalitzar. També es diu que és el símbol de la dona, de la feminitat, la mare… etc i més coses. Si mirem el signe on tenim la lluna en la pròpia carta natal, podem obtenir informacio sobre les reaccions més immadures o instintives davant els estímuls externs.
Per ampliar el que he escrit en altres posts sobre la lluna, dir que en astrologia s’utilitza l’eina de la revolució llunar per a obtenir informació sobre el moment en el que la lluna torna a la mateixa posició que tenia el dia que un va néixer , és a dir, es calcula a partir d’eines informatiques qprogramades pet dir quan comença un nou cicle, cosa que passa cada  28 dies aproximadament, i 13 cops l’any.
El seguiment de la forma de la lluna no només es pot veure des del punt de vista astrològic, també es fa des del punt de vista de salut, de fer créixer els cabells o de plantar en un hort. El què jo vull dir és que si les llunes ens afecten o no dependrà en part d’un mateix, i alhora ens influenciaran també sense que en siguem massa consients (i volguem o no); i, que igual que és convenient una bona gestió de les emocions, no està de mes saber com el canvi de lluna per fase o,  el canvi de lluna per signe ens influeix.
Consultant https://carta-natal.es/calendario-lunar/mayo es pot veure que avui la lluna està peixos. Si aquesta lluna és la mateixa que hi havia el dia que un va néixer, doncs segurament estarà més sensible a aquesta Lluna peixos. Es diu que les persones amb lluna peixos, sóon persones sensibles, influenciables, somiadores o compassives. I també ingenues, romàntiques, sentimentals i poc realistes. Si ets un d’aquests o d’aquestes, vigila doncs i no et deixis arrossegar per la lluna o oblidar els teus propis interessos o necessitats entregan-te als altres fins a aquest punt. Perquè a la lluna, millor fer-li una mica de cas, o no, depèn, però almenys escoltar – la. O ressignignificar-la. O reiventar-la 🙂
I si hi ha una cançó que expliqui la lluna a peixos per mi és aquesta:

Continua la lectura de “Llunes del mes de maig”

Mar i muntanya, cel i terra

Per molt anys Cris. Diu el sr./sra. Google. Bon dia. Clar que sí.
Avui és un dia més. I un dia tic, tac, ja que segons el rellotge biològic, per dir-ho d’una manera que s’entengui, d’aquí una estona farà 42 anys que vaig sortir d’una panxa. La de la meva mare. Espero amb aquest post pugui honrar als que em van fer, Conxa i Joaquim, i agrair-los que em fessin la seva filla, i a la vegada germana, amiga i companya de tots els que m’acompanyeu i meu acompanyat en aquest camí, o viatge, o aventura o joc que és la vida.

Per davant una setmana curta, i per darrera un pont de tres dies, i mirant una mica més enrere, veig diverses cicatrius i moltes alegries, i mirant una mica més endavant, veig una revolució solar potent que fa que l’any que en faig 42 em motivi, i per ser sincera, que alguna cosa m’espanti una mica també. Així que la reflexió és que està tot en ordre, i que endavant les màquines, o sea se “siguiente”.

Segurament només m’entenc jo, però per si algú llegeix aquesta entrada del blog, i després de llegir ahir el conte per adults ¿Donde están las monedas? de Joan Garriga, o potser és l’edat, diria que cada veig més clar quins són els personatges protagonistes de la meva vida i cada cop em resulta més fàcil gestionar les seves interaccions. Com si fós una novel·la, aquella que algun dia escriuré, o no, però que sempre he sentit que m’agradaria escriure.

Per la formació que tinc, o per les experiències, m’adono que cada vegada estic més alineada amb el sol, per dir-ho d’alguna manera, o crec que les diferents peces estan més encaixades. El què se m’acut ara mateix, és que la participació és important, en aquest joc que és la vida, tots i totes hi tenim un paper únic, i que millor fluir i participar des de l’alegria, o des de la tristesa, o des de l’emoció que sigui en cada moment, però de forma conscient, perquè si mana l’inconscient no anem bé. O si, dependrà del moment i del perquè, però millor posar-hi una mica de consciència, si és que volem canviar alguna cosa de nosaltres mateixos, o del nostre entorn.

Com que crec que aquesta entrada tindrà una mica més de visibilitat que entrades anteriors, m’he focalitzat una mica més -crec- . Pels que em coneixeu, ja sabeu que sóc una barreja de mar i muntanya, cel i terra, i més coses. Com tots i totes. I com tots i totes els que estem participant del moment present,  aquí i ara, hi estem per alguna cosa. 🙂

Per un dia i un any més, felicitats Cris.

I gràcies lector/a i als que m’acompanyeu en aquest viatge.

Cadadiasurtelsol#