Christina

Si entrem en el detall de la consigna, jo hi veig dos parts. Una primera part “Si, arrisca’t”. I una segona part “Aquesta és sempre la resposta”. Quan jo llegeixo “Si, arrisca’t” interpreto que està donant la resposta a algú que li ha fet aquella pregunta, i que aquell algú, segurament és  ell mateix. Tanmateix, és una resposta en la qual ens podriem veure identificats qualsevol de nosaltres, ja que en algun moment o altre ens hem arriscat. I la segona part de la frase, per mi més profunda, la interpreto com que quan es respon a ell mateix que “Aquesta és sempre la resposta” és perquè ja ha provat camins alternatius, o ho ha intentat des de respostes diferents. Encanvi amb el fet d’arriscar-se, ha trobat una veritat universal, perquè el “sempre” dins de la frase “Si, arrisca’t. Aquesta és sempre la resposta” invita a creure que els camins alternatius queden descartats i que de forma conscient, el camí passa per arriscar-se. En aquesta segona part de la frase, jo també m’hi veig identificada, en el sentit que em fa pensar en les vegades en aquelles vegades en que no m’he arriscat, quan hagués sigut millor arriscar-se.

El fet d’arriscar-se, té molt a veure amb atrevir-se, i amb enfrontar-se als automatismes inconscients: com ara la por, el bloqueig o la mandra. Llegint aquest llibre, es poden veure diversos moments en que els personatges de la novel·la s’arrisquen, i sobretot, les diferents maneres com gestionen el seu propi caos, i allò que els fa únics. En aquest llibre, trobem una història a través de cinc personatges, una illa i una recerca incessant per viure. Pel què fa a la història i als personatges del llibre “El Mundo Azul. Ama tu caos”, des d’aquí la meva felicitació a Albert Espinosa per donar vida, de nou, al personatge del Lleó, de Polseres Vermelles, que troba el seu camí .