Camins (conscients o inconscients)

Dos camins simbòlics que a mi m’agraden són: El camí del guerrer i El camí del mag. Està clar que hi ha molts més camins, i que cadascú sintonitza amb el que més li agrada o amb el que li toca transitar. També hi ha els camins físics, podriem dir que són múltiples i il·limitats; i que per tant, els camins subtils també poden ser diversos i il·limitats (perquè que jo sàpiga encara no està tot descobert). Resumint a dos categories, també es poden classificar els camins com conscients o coneguts, i els camins inconscients o desconeguts; i aquests últims podrien ser nous camins per recórrer, o per a evitar. Tot dependrà del camí i de qui vulgui fer aquest camí.

En fi, que el post d’avui, està escrit “amb carinyo”, com totes les entrades en aquest blog, però té el plus de les olors i sensacions del dia d’avui, que no es pot ignorar, però tampoc es tracta de deixar-se portar -només- per l’energia del moment. Un exemple: si jo estic escrivint i avui començo vacances, és un joc entre el què m’agrada (conscient o inconscientment), i el què em reporta escriure (conscient o inconscientment). Hi ha accions que fem des del camí del guerrer, i hi ha accions que fem des del camí del mag. I també hi ha molts altres camins, que potser algun dia tindré la ocasió d’escriure sobre ells.

I, què és això dels camins conscients o inconscients? Doncs tornant a resumir: un camí seria un lloc (real o simbòlic) pel qual caminem, correm, passegem, o transitem vaja, i ho podem fer per qualsevol mitjà (cotxe per exemple), i amb qualsevol vestit (seguint amb l’exemple seria carrosseria), i des de la pròpia realitat (en l’exemple seria el motor). Jo ho veig així. També podria ser bici-marca-ciclista, cavall-raça-genet, etc. I com se sobreentén, no és el mateix passar per un camí de pedres plovent i tot enfangat, que per un camí de gespa amb la brisa suau i amb bon calçat, ni és el mateix passar per un dels dos camins amb un vestit o amb un altre, o amb una energia (positiva/negativa), o amb una emoció (ben gestionada o mal gestionada). Perquè si vols guerra, trobaràs guerra, i a vegades, encara que no vulguis també trobes guerra. El tema és com gestionar el camí. O el què et vas trobant al llarg del camí, perquè del què es tracta és de no quedar-se aturat.

El camí del guerrer
Hi ha una pel·lícula sobre aquest camí que dóna bastant de si per a la reflexió, que és el guerrero pacífico de l’any 2006 i pàgina web http://www.peacefulwarrior.com/

El camí del mag
Hi ha també diverses pel·lícules interessants sobre aquest camí. Una és el aprendiz de brujo, del 2010; i tantes altres, moltes són veritables fonts d’inspiració per mi, que em va tot el què té a veure amb la imaginació, els camins ocults, i altres qüestions de casa 12 🙂

També hi ha el camí de l’ascendent, però això ja és un altre tipus de camí, que no toca explicar avui. Qualsevol camí que genera insatisfacció, és perquè s’està recorrent des de la comoditat, i segurament de forma inconscient. Encanvi, si ens posicionem des del punt de sortida, o mentre recorrem el camí, si ho fem des del valor, la cosa canvia.

La meva visió o relat és que fets alguns camins que es podrien considerar o qualificar del tipus camí guerrer, i alguns també del tipus camí del mag.., en tots els camins et trobes reptes i oportunitats. I la moraleja o la conclusió és ok als canvis, és a dir acceptar els canvis -si cal lluitant- . Perquè cadascú gestiona el seu recorregut des de la seva ruta com vol o com pot.  I en el cas que els canvis vinguin perquè un/a els ha buscat o els ha escollit; acceptar també les conseqüències i re-orientar i negociar amb qui correspongui. A vegades la conversa ha de ser amb un mateix, a vegades amb algú, i a vegades amb algun grup. I sempre queda la il·lusió i la màgia, la fe o allò que el lector/a vulgui afegir. I també important recordar que cadascú veu el camí que té davant de forma més conscient o inconscient, i que té al seu interior una brújula que no acostuma a fallar. Així que a explorar els camins !

Bon estiu !

Escrivint… 

Nova pàgina per anunciar activitats (a partir del setembre/octubre). Informació en breu. Seriously, iras en serioza, il va en serieux… va en seriós, va de debò . Des del blog i des de facebook: es proposaran activitats a partir de finals de setembre i principis d’octubre .
Informació dels esdeveniments : https://www.facebook.com/ccarboriart/

Una pista: pot tenir alguna cosa a veure amb el què diu un dels llibres escrit per Silvia Adela (Grafein), i en concret amb el subtítol del llibre: Tu compañero ideal es una naranja entera como tú. Així que va del color taronja, i del teu propi color..o colors. I en la contraportada el millor, que reprodueixo a continuació:

No busques a tu media naranja
Tu compañero ideal es una naranja entera como tú
Silvia Adela Kohan

“La existencia de una media naranja que se ha de encontrar con la ayuda de la suerte no es más que un tópico. Nuestras medias naranjas se multiplican por el número de etapas que pasamos en la vida; los condicionantes familiares y culturales que determinan un patrón de hombre, o aque que concebimos como ideal en nuestra primera juventud, no deben marcar nuestra elección. En la base de todas las relaciones humanas está el eterno lema “conocete a ti mismo”. Y a ello nos ayuda este libro, invitándonos a reflexionar sobre nosotras mismas y sobre diferentes “modelos de hombres” -i jo penso, o hombres modelo – :-). I continua….A partir de aquí hemos de comenzar a asumir riesgos, con el corazón y la razón actuando al unisono, pero teniendo muy en cuenta que el “nosotros” se construye con un “tu” i “yo”-i jo penso, Siliva, ole, frase genial – i acaba com no podia ser d’altra manera:
Dos individualidades definidas que deben complementarse sin renunciar a su propio ser. 

I això no vol dir que no et puguis menjar una media naranja o que comparteixis amb la teva media naranja, o amb la teva naranja entera les teves coses. Només són reflexions i paraules, o suggeriments, que si vols agafes, i si no vols no. Depende. En el meu cas, és força coherent amb el meu moment present. M’ho puc dedicar a mi mateixa, i també al del pendiente, arracada en català. (I no em feu molt de cas que avui estic una mica loquita.)

Continuarà …

Memòries d’Àfrica des de Barcelona

Casualitat o no, ahir van tornar a fer la peli “memòrias de Africa”, i avui tornen a sonar cançons noves i no tant noves, i em tornen a picar els mosquits.  Ja sigui a Àfrica o a Catalunya, hi ha coses que no canvien, ni canviaran ni que passin mil anys, tal i com ho veig jo. Tu què opines ? Des de Barcelona, bon diumenge 🙂

I una cançó per celebrar el dia d’avui, igual que el d’ahir: i a posar carbó a la caldera (com diu una altra cançó)

 

Barcelona,
I still long to hold her once more, oh,
My boots of leather,
From Europe
I gather you know, know,

Every time you have to go
Shut my eyes and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona

A native man sang in a foreign tongue,
I still ache to know the song that he sung,
Barcelona

Every time you have to go
Shut my eyes and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona

Every time you have to go
Shut my eyes and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona
Barcelona
Barcelona

Every time you have to go
I shut my mind and you know
I’ll be lying right by your side
In Barcelona

Finals d’etapa i nous començaments

Entre petard i petard, i entre mala notícia i mala notícia, escric i penso que Istambul tampoc es mereix el què acaben de dir als mitjans de comunicació. Com tampoc s’ho mereixen tants altres territoris ni persones. Perquè viatjar també és una forma d’autodescobrir-se, no viatjar i quedar-se és també una forma de redescobriment, encara que costi d’acceptar. Sense jutjar, sense compadir. No ho dic per res en concret i ho dic per tot en general.

Avui acaba La Riera, i pel què fan i diuen la majoria dels seus personatges, tots ells avui estan alterats emocionalment. Els guionistes en general, i els de tv3 també, tenen molta imaginació; però també es documenten. Per sort i per desgràcia la realitat sempre supera la ficció. Encara que ja està a punt d’acabar, i que mentre escric no se si canviar de canal o anar a dormir, aguanto perquè al final sempre arriba el millor, tot i que crec que l’important no es això, sinó el missatge d’aquest post.

Totes les desgràcies tenen un principi i un final, tot té solució, res és permanent. Menys la mort? No sé perquè havia de rebre l’Omar, de la Riera, ni perquè guanya qui guanya a can riera. Ni reb el qui reb.. nil?. Depen de qui sigui el guionista/es (suposo). El tema és que ja és hora que acabi la Riera. Hi estas d’acord?. I ara anuncis:-). 4 anuncis i segur que arriba el final per tots/es i els nous començaments. No faig spoiler, tampoc sé quin és el final, i aquí estic a l’expectativa, un any més.

Conclusió: és temps de nous començaments 📚📖

S’ha acabat la festa. Comença una nova etapa. Cadadiasurtelsol i la lluna

 birthday12-thp

Llunes del mes de juny i solstici d’estiu

Amb aquest mini post s’acaben les entrades del meu bloc dedicades a les llunes , cosa que té molt sentit, ja que falta poc perquè comenci l’estiu, i no tinc massa temps per escriure. No descarto, però, fer alguna altre escrit sobre la lluna 🙂
Amb el bon temps a mi em ve més de gust gaudir del sol, i de les vacances. I de les olors i de tot el què comporta el canvi d’estació. Així que sense més, us desitjo una bona entrada a l’estiu, i que gaudiu de les vacances !! I si l’estiu comença per a molts i moltes un dilluns que ens agafa treballant, doncs a gaudir-lo també. Des de la llibertat i la responsabilitat que comporta. Ja sigui amb  amb ulleres de sol o sense, o crema solar per si de cas, o no, és temps de torrar-se al sol amb responsabilitat.
I la lluna d avui 20 de juny
Fecha y hora:
20 junio 2016 – 18:07
Distancia entre la luna y la tierra:
394.618 km
Edad de la luna:
15 Días
Fase de la luna:
Luna llena
Porcentaje de visibilidad:
100%
Font informació:

http://www.calendario-365.es/luna/fase-lunar-actual.html

I sobre l’entrada a l’estiu, el diari ABC (secció ciència), ha publicat una notícia interessant, que us deixo per si us interessa: http://www.abc.es/ciencia/abci-primer-solsticio-verano-luna-llena-70-anos-201606171318_noticia.html

Segons diu l’article l’estiu de 2016 comença la matinada del 21  de juny (és a dir aquesta matinada a les 00.34h), curiosament una nit de lluna plena, cosa que no passava des de fa 68 anys. En resum, que està bé si a un -o una- li ve de gust mirar aquesta lluna. O també pot estar bé saber que hi ha 93 dies per davant de l’estació estiu, fins el dia 22 de setembre, que començarà la tardor.

I continua l’article (la part que es podria qualificar de més astronòmica): “En el caso del verano, esta posición se da en el punto de la eclíptica en el que el Sol alcanza su posición más boreal. El día en que esto sucede, el Sol alcanza su máxima declinación Norte (+23º 27′) y durante varios días su altura máxima al mediodía no cambia; a esta circunstancia se la llama también solsticio de verano. En este instante en el hemisferio sur se inicia el invierno.” Etc etc.

I el què a mi més m’ha agradat de l’article: “En esta época del año se podrá observar en el cielo matutino a Urano, mientras que en el vespertino serán visibles Marte, Júpiter, Saturno y, desde mediados de julio, Venus.”

Salut ! I planetes en acció 🙂

El umbral del miedo

Alejandro Lodi, Astrología

Alejandro Lodi

(Agosto 2012)

Este artículo trata acerca del pasaje de Escorpio a Sagitario. El viaje zodiacal cuenta con un momento de transformación y muerte. Es la fase escorpiana. El desarrollo de la conciencia inevitablemente generará un tiempo en el que la leonina imagen de nosotros mismos (lo que creemos ser) se mostrará insuficiente para contener la expansión que el alma estimula. La sensación de ser una identidad separada de la corriente de la vida, de ser un individuo autónomo -fiel a sus propósitos independientes- comienza a sufrir la asfixia de sentirse atrapada en los condicionamientos de la memoria, de las creencias, afectos y seguridades que hasta ahora le dieron sensación de ser. El yo entra en conflicto con el destino. Se pelea con el mundo, se debate con sí mismo.

View original post 815 more words

I tu, quines preguntes et fas ?

Sincronicitats

La visió del què és possible a través de Mario Alonso Puig:

I dos dies després, Jaume Barberà i TV3 emet el programa dedicat a Mario Alonso: sortir de la zona de confort

http://www.ccma.cat/video/embed/5606800

I per acabar-ho d’arrodonir, acomiaden a Jaume Barberà http://www.ara.cat/media/Jaume-Barbera-deixara-TV3-juliol_0_1596440456.html

#Viure #moninterior #monexterior #lavisiondeloposible #marioalonsopuig #ituquinespreguntesetfas #einstein #emerson #efectemirall