#roda #360graus #12 #30 #efemerides #lovethe90 #ready #hereigoagain #cadadiasurtelsol
An’ here I go again on my own
Goin’ down the only road I’ve ever known
Like a hobo I was born to walk alone
Autor: ccarboriart
Sóc una persona que s'interessa i es preocupa pel seu entorn, de manera reflexiva, valorant diferents alternatives. Sóc perseverant i aconsegueixo el què vull sense forçar les coses o els altres.
L’amistat en l’era de les xarxes socials
Ahir durant el Taller de narrativa espiritual amb Silvia Adela Kohan i Francesc Miralles ens van encarregar fer un escrit o reflexió sobre el què significa l’amistat en l’era de les xarxes socials. Cada un dels assistents, va fer el seu escrit, i després el vam compartir. El meu va ser el que reprodueixo a continuació, i amplio, ja que vam quedar que ho faria així 🙂 :
Escrit durant el taller de 17 de juny de 2017
Carta a les xarxes socials
Carles Capdevila va escriure una carta al mòbil
Aquesta carta començava de la manera següent: ESTIMAT MÒBIL: Hem de parlar d’això nostre. Des que estem junts, i cada dia més, ets l’últim que miro abans d’anar a dormir i el primer que toco quan em desperto, les meves rutines han fet un gir descontrolat. I continuava dient: T’adoro. Només tinc ulls per tu, em perdo imatges precioses del meu voltant amb el cap ajupit contemplant-te. Rebo tant d’afecte, tantes notícies, tinc accés a tant de món apassionant a través teu des que no ens separem ni un minut, que voldria que això nostre fos per sempre. No sé viure sense tu, ho admeto, però a vegades temo que viure tan pendent de tu no és ben bé viure.
La carta, curta però profunda, acabava de la manera següent
He perdut concentració, m’arrossego per les cantonades pidolant endolls cada cop que et quedes sense bateria. Sóc el teu esclau.
M’hauries de deixar respirar, regalar-me hores lliures i amb el cap clar per tenir tots els ulls pendents dels fills, dels amics, d’un bon llibre dels llargs. Vull una relació oberta.
Parafrassejant al periodista i al gran comunicador Carles Capdevila crec que a mi em passa alguna cosa semblant amb les amistats, en l’era actual d’aquari i de les xarxes socials. Resumint: les estimo, i alhora els hi demano espai. Que no em robin temps, que el temps és or, i a les xarxes socials, els demano que em permetin fer-ne un bon ús. Voldria convinar les amistats a través de les xarxes socials, amb les amistats en viu i en directe.
Precisament, al acabar el taller, vaig poder anar a fer un tè i pastisset amb una amiga taurina com jo, i vam poder gaudir del contacte visual, de les rialles, del gaudi de veure’ns i xarrar. Hi ha coses que no tenen preu, i una d’elles són les relacions, especialment quan són de qualitat i amb amics o amigues amb els que tinc bona relació o interessos comuns.
Així que jo dic si a les amistats en l’era de les xarxes socials. I és un sí que es podria matitzar en 5 punts:
1 Si a fer nous amics per les xarxes socials, com ara facebook, twitter, instagram…. però no cal estar fent “likes” tot el dia. Si no faig un like de més o en faig un quan no toca, no és res personal
2 Si a tenir contacte amb amics i amigues a través de les xarxes socials, però no a tenir contacte només a través de les xarxes socials o whatts app i perdre el contacte real
3 No a estar tot el dia mirant el mòbil, per saber qui ha fet què, o quina foto ha pujat (i encara menys quan estas amb algú, ja que és una falta de respecte)
4 No a perdre el contacte humà. Com va dir un dels assitents al taller, no sóm màquines, i necessitem fer pauses (o descansar el dit o la vista, afegiria jo)
5 Com tot, les coses o les eines tecnològiques no són bones o dolentes per se, sinó que depèn de l’ús que en fem
Conclusions del taller de 17 de juny de 2017
Sempre és gratificant assistir als Tallers de Silvia Adela Kohan. El taller d’ahir amb Silvia i Francesc, va ser un taller molt estructurat, i treballat a nivell de continguts. Va ser pràctic, que és el què a mi més em motiva, i, com va dir un dels assistents, només pels comentaris dels organitzadors, i les pautes que dónen sobre com escriure, ja val la pena assistir-hi. Una de les assistents, va poder explicar com havia anat el procés d’escriure el seu primer llibre, que recentment havia publicat i presentat. Això també “anima” als escriptors no professionals com jo, a seguir escrivint. I com va dir Silvia, esperem que en el proper taller hi hagi algú que també pugui explicar una experiència semblant, ja que voldrà dir que ha acabat d’escriure el seu llibre. També em vaig alegrar molt de retrobar antics companys d’escriptura, i de saber que algun d’ells també ha publicat (eh Ricard ? Moltes felicitats !!). Així que a veure si em poso les piles o més ben dit em poso a escriure (de puny i lletra que diuen, que és diferent que escriure aquí al blog). En fi, que personalment, em va servir per auto motiviar-me a reprendre el projecte del Llibre de vivències que espero escriure algun dia. I per començar, agafo el repte llançat per Silvia a Eva P, i a mi, per tal que escrivim 21 dies seguits, 3 minuts cada dia, i sempre a la mateixa hora. Ah, i em va encantar també el joc de pensar quina seria la professió ideal de cadascún de nosaltres. Espero a rebre la super professió que em va regalar el Marcelo, i m’encantaria poder agafar-me un any sabàtic per a provar si realment m’ompliria ! 🙂
Bon diumenge !
Continuarà… però no se quan. Si no hi soc, potser és perquè estic menys al món virtual, i més al món real.
I Was Born To Love You
Avui toca escriure, són “deures” a fer per les 11.30h. Vaig al curs de Silvia A. Kohan i Francesc Miralles, i seria recomanable portar alguna cosa escrita. Ja que no tinc impressora i ja que sí que tinc blog, em poso a escriure 4 ratlles aquí… Avui surt aquest post i m’inspiro en la cançó de Queen I was born to love you.
Tots els que estem per aquí la terra, hem nascut per alguna cosa… uns per escriure, uns altres per parlar, uns altres per escoltar… uns altres o la majoria per fer un combinat (amb les proporcions que a cadascú més li escauen), i tots i totes per estimar a algú, començant per un mateix.
Quan Freddie Mercury va composar la cançó, segur que es va inspirar en moltes coses i persones, i com diu la lletra de I Was Born to Love You, vaig néixer per estimar-te. La lletra és optimita i profunda o amb un component emocional com moltes cançons de Queen, per exemple who wants to live for ever.
La cançó explica una història, que jo desconec… llegint una mica he vist que la cançó ha estat utilitzada com a versió per un videojoc musical on Leonardo Da’ Vinci tracta de conquistar una dona que és la que pinta en el quadre de La Mona Lisa. Si jo hagués d’associar-li història per a aquesta cançó, se m’acudeix que podria ser la d’algú que està en estat de gestació, un nadó, i que abans de néixer té un somni en forma de cançó, on es veu de gran cantant-li a algú la cançó. O també podria ser la història d’una persona que està “falling in love” i somia la manera en com seduir a l’altra.
I així comença el dia d’avui per mi… escrivint i a punt per un matí “mercurial” a tope !
I com diria Freddie Mercury, I was born to love you every single day of mi life…. 😉
Navegar
El setembre és un mes que podriem dir de transició, al menys per mi, amb dates especials com ara la festa de l’11 de setembre, o la del 24 (la mercè, i altres festes); és també una època de tornada -si fas vacances a l’agost- i també d’anada cap a un nou trimestre, de cara a la tardor. Amb el canvi de temps, i el canvi d’hora, acaben activitats més d’estiu i comença la tardor, i segueix el cicle d’hivern, primavera… i la sensació a vegades és de transició d’una època de l’any a una altra.
Els canvis de mes i de llunes, a mi em recorden que la vida és un cicle, de canvi i moviment, de seguir a “la roda”, també, però el tema que jo vull tractar és el d’aquell canvi de ritme a vegades es nota més, i a vegades no tant. Ahir em van preguntar si notava els efectes de la lluna plena. I la veritat és que en aquell moment no era conscient de que els estava notant, però es noten, i diuen que les dones encara més. I és que ahir hi havia “full moon”.
El tema de la lluna i els seus efectes, em va arribar també fa poc per un whats app, amb un adjunt que explicava molt bé el significat dels quarts creixents i decreixents de la lluna. I és que un cop passada la lluna plena, ve la lluna decreixent . El més significatiu què dèia l’arxiu adjunt sobre el quart decreixent o quart minvant i la seva influència: desintoxica, enforteix, invita a l’esforç i al consum d’energia. I com més a prop estigui de la lluna nova, més fort serà l’efecte de la seva influència. (És bon moment per tallar les ungles si un vol que no li creixin, i també és un moment en el que el cos assimila menys substàncies nutritives o curatives). I pel què fa a la LLUNA NOVA, és el començament del cicle en el que la nit és totalment fosca i el sol i la lluna s’oculten. Es sembra alguna cosa. Com diu Sergio Trallero ” La consciència no té perquè reconèixer-ho, ja que l’acció és més inconscient i no manifestada”.
Per contra, el quart creixent sol estimular, i és senyal de fertilitat i prosperitat. És temps de plantar, emmagatzemar energies, i bon moment per obtenir millors resultats; i també com més proper estigui de la lluna plena, millor serà l’efecte de la seva influència. (A nivell físic les carències són més fàcils de corregir, per exemple minerals i vitamines s’assimilen més fàcilment). I AMB LA LLUNA PLENA COMPTE, que surten els llops :-). I més seriosament “és el moment de màxima llum o reflex de la llum a la nit. És quan es materialitza lo sembrat”. Diu que és quan “hi ha consciència i tensió” (son els moments de correcció, emocions… etc).
I tu, notes la lluna plena? Quins projectes has culminat ? I quins projectes tens ? Atenció, la propera lluna decreixent és el 23 de setembre. I si vols iniciar coses noves, tingues en compte que la propera lluna nova serà en 14 dies aproximadament, en concret, l’1 d’Octubre. Ah, pot ser que per ser diumenge la que escriu estigui reflexant més els efectes de la lluna , i és que els efectes duren dos dies, i en aquest cas pot ser que notem els efectes tota la setmana posterior de la lluna plena .
I per acabar, bon diumenge ! I tot i que no he anat a navegar, aquest post va pels navegants. I que no pari la música
Bye Bye, Hello Hello
I say goodbye, and you say hello, m’ha semblat una cançó interessant per al dia d’avui. S’acaba l’agost, i comença el setembre.. però l’estiu continua; és qüestió d’actitud. I si s’acaben les vacances, és perquè hi ha feina, i per tant és una qüestió a celebrar, i a gaudir, tant del què comença com del què acaba.
Aquest 2016 dic adéu a les vacances, amb energies renovades, i sent conscient de que el flow de l’estiu va molt bé, per carregar i descarregar emocions tant a nivell físic, emocional, mental, i sobretot relacional -aquí crec que és on es cometen més errors i aprenentatges-. I a nivell més terrenal, per mi aquestes últimes setmanes han estat profitoses, perquè he aconseguit dir adéu al cotxe (venut per fi !), i sense voler, goodbye al mòbil també, només era nou i m’ha durat 5 mesos… però per sort cap més pèrdua, sobretot cap de les greus. Es pot dir, en general, que es pot aprendre a desprendre’s de coses, mentre que de persones ja costa més, i al cap i a la fi, cada recipient, gran o petit, és també un recipient d’emocions, sensacions, vivències… que ja han passat, i queda el record, que no es perd..o que fins i tot es pot reciclar . És allò del continente i del contenido en castellà.
Total, que el final de l’estiu costa perquè implica deixar anar sensacions, olor de vacances, actituds i moments que costa més que es repeteixin durant l’any.. i si hi ha una bona actitud, i no ens deixem portar per la rutina, l’estress, o l’emoció que sigui, es gestiona millor i s’entrenen uns músculs invisibles (o que no es veuen a primera vista); i si no pots, com diuen alguns i algunes, dejate en paz..🙂
Com diu la cançó… go, go, i a continuar rodant i en moviment… i tampoc cal que sigui com un ventilador, que aturar-se (stop), i tenir temps per planificar i reflexionar també va bé.. :-), o potser no, depende. I tu, quines preguntes et fas ? I don’t know why you say goodbye and y say Hello … and y say go go go… Uhhhh. Fins a la propera !
Camins (conscients o inconscients)
Dos camins simbòlics que a mi m’agraden són: El camí del guerrer i El camí del mag. Està clar que hi ha molts més camins, i que cadascú sintonitza amb el que més li agrada o amb el que li toca transitar. També hi ha els camins físics, podriem dir que són múltiples i il·limitats; i que per tant, els camins subtils també poden ser diversos i il·limitats (perquè que jo sàpiga encara no està tot descobert). Resumint a dos categories, també es poden classificar els camins com conscients o coneguts, i els camins inconscients o desconeguts; i aquests últims podrien ser nous camins per recórrer, o per a evitar. Tot dependrà del camí i de qui vulgui fer aquest camí.
En fi, que el post d’avui, està escrit “amb carinyo”, com totes les entrades en aquest blog, però té el plus de les olors i sensacions del dia d’avui, que no es pot ignorar, però tampoc es tracta de deixar-se portar -només- per l’energia del moment. Un exemple: si jo estic escrivint i avui començo vacances, és un joc entre el què m’agrada (conscient o inconscientment), i el què em reporta escriure (conscient o inconscientment). Hi ha accions que fem des del camí del guerrer, i hi ha accions que fem des del camí del mag. I també hi ha molts altres camins, que potser algun dia tindré la ocasió d’escriure sobre ells.
I, què és això dels camins conscients o inconscients? Doncs tornant a resumir: un camí seria un lloc (real o simbòlic) pel qual caminem, correm, passegem, o transitem vaja, i ho podem fer per qualsevol mitjà (cotxe per exemple), i amb qualsevol vestit (seguint amb l’exemple seria carrosseria), i des de la pròpia realitat (en l’exemple seria el motor). Jo ho veig així. També podria ser bici-marca-ciclista, cavall-raça-genet, etc. I com se sobreentén, no és el mateix passar per un camí de pedres plovent i tot enfangat, que per un camí de gespa amb la brisa suau i amb bon calçat, ni és el mateix passar per un dels dos camins amb un vestit o amb un altre, o amb una energia (positiva/negativa), o amb una emoció (ben gestionada o mal gestionada). Perquè si vols guerra, trobaràs guerra, i a vegades, encara que no vulguis també trobes guerra. El tema és com gestionar el camí. O el què et vas trobant al llarg del camí, perquè del què es tracta és de no quedar-se aturat.
El camí del guerrer
Hi ha una pel·lícula sobre aquest camí que dóna bastant de si per a la reflexió, que és el guerrero pacífico de l’any 2006 i pàgina web http://www.peacefulwarrior.com/
El camí del mag
Hi ha també diverses pel·lícules interessants sobre aquest camí. Una és el aprendiz de brujo, del 2010; i tantes altres, moltes són veritables fonts d’inspiració per mi, que em va tot el què té a veure amb la imaginació, els camins ocults, i altres qüestions de casa 12 🙂
També hi ha el camí de l’ascendent, però això ja és un altre tipus de camí, que no toca explicar avui. Qualsevol camí que genera insatisfacció, és perquè s’està recorrent des de la comoditat, i segurament de forma inconscient. Encanvi, si ens posicionem des del punt de sortida, o mentre recorrem el camí, si ho fem des del valor, la cosa canvia.
La meva visió o relat és que fets alguns camins que es podrien considerar o qualificar del tipus camí guerrer, i alguns també del tipus camí del mag.., en tots els camins et trobes reptes i oportunitats. I la moraleja o la conclusió és ok als canvis, és a dir acceptar els canvis -si cal lluitant- . Perquè cadascú gestiona el seu recorregut des de la seva ruta com vol o com pot. I en el cas que els canvis vinguin perquè un/a els ha buscat o els ha escollit; acceptar també les conseqüències i re-orientar i negociar amb qui correspongui. A vegades la conversa ha de ser amb un mateix, a vegades amb algú, i a vegades amb algun grup. I sempre queda la il·lusió i la màgia, la fe o allò que el lector/a vulgui afegir. I també important recordar que cadascú veu el camí que té davant de forma més conscient o inconscient, i que té al seu interior una brújula que no acostuma a fallar. Així que a explorar els camins !
Bon estiu !
Escrivint…
Nova pàgina per anunciar activitats (a partir del setembre/octubre). Informació en breu. Seriously, iras en serioza, il va en serieux… va en seriós, va de debò 
. Des del blog i des de facebook: es proposaran activitats a partir de finals de setembre i principis d’octubre .
Informació dels esdeveniments : https://www.facebook.com/ccarboriart/
Una pista: pot tenir alguna cosa a veure amb el què diu un dels llibres escrit per Silvia Adela (Grafein), i en concret amb el subtítol del llibre: Tu compañero ideal es una naranja entera como tú. Així que va del color taronja, i del teu propi color..o colors. I en la contraportada el millor, que reprodueixo a continuació:
No busques a tu media naranja
Tu compañero ideal es una naranja entera como tú
Silvia Adela Kohan
“La existencia de una media naranja que se ha de encontrar con la ayuda de la suerte no es más que un tópico. Nuestras medias naranjas se multiplican por el número de etapas que pasamos en la vida; los condicionantes familiares y culturales que determinan un patrón de hombre, o aque que concebimos como ideal en nuestra primera juventud, no deben marcar nuestra elección. En la base de todas las relaciones humanas está el eterno lema “conocete a ti mismo”. Y a ello nos ayuda este libro, invitándonos a reflexionar sobre nosotras mismas y sobre diferentes “modelos de hombres” -i jo penso, o hombres modelo – :-). I continua….A partir de aquí hemos de comenzar a asumir riesgos, con el corazón y la razón actuando al unisono, pero teniendo muy en cuenta que el “nosotros” se construye con un “tu” i “yo”-i jo penso, Siliva, ole, frase genial – i acaba com no podia ser d’altra manera:
Dos individualidades definidas que deben complementarse sin renunciar a su propio ser.
I això no vol dir que no et puguis menjar una media naranja o que comparteixis amb la teva media naranja, o amb la teva naranja entera les teves coses. Només són reflexions i paraules, o suggeriments, que si vols agafes, i si no vols no. Depende. En el meu cas, és força coherent amb el meu moment present. M’ho puc dedicar a mi mateixa, i també al del pendiente, arracada en català. (I no em feu molt de cas que avui estic una mica loquita.)
Continuarà …
