L’amistat en l’era de les xarxes socials

Ahir durant el Taller de narrativa espiritual amb Silvia Adela Kohan i Francesc Miralles ens van encarregar fer un escrit o reflexió sobre el què significa l’amistat en l’era de les xarxes socials. Cada un dels assistents, va fer el seu escrit, i després el vam compartir. El meu va ser el que reprodueixo a continuació, i amplio, ja que vam quedar que ho faria així 🙂 :

Escrit durant el taller de 17 de juny de 2017

Carta a les xarxes socials

Carles Capdevila va escriure una carta al mòbil
Aquesta carta començava de la manera següent: ESTIMAT MÒBIL: Hem de parlar d’això nostre. Des que estem junts, i cada dia més, ets l’últim que miro abans d’anar a dormir i el primer que toco quan em desperto, les meves rutines han fet un gir descontrolat. I continuava dient:  T’adoro. Només tinc ulls per tu, em perdo imatges precioses del meu voltant amb el cap ajupit contemplant-te. Rebo tant d’afecte, tantes notícies, tinc accés a tant de món apassionant a través teu des que no ens separem ni un minut, que voldria que això nostre fos per sempre. No sé viure sense tu, ho admeto, però a vegades temo que viure tan pendent de tu no és ben bé viure.
La carta, curta però profunda, acabava de la manera següent
He perdut concentració, m’arrossego per les cantonades pidolant endolls cada cop que et quedes sense bateria. Sóc el teu esclau.
M’hauries de deixar respirar, regalar-me hores lliures i amb el cap clar per tenir tots els ulls pendents dels fills, dels amics, d’un bon llibre dels llargs. Vull una relació oberta.
Parafrassejant al periodista i al gran comunicador Carles Capdevila crec que a mi em passa alguna cosa semblant amb les amistats, en l’era actual d’aquari i de les xarxes socials. Resumint: les estimo, i alhora els hi demano espai. Que no em robin temps, que el temps és or, i a les xarxes socials, els demano que em permetin fer-ne un bon ús.  Voldria convinar les amistats a través de les xarxes socials, amb les amistats en viu i en directe.
Precisament, al acabar el taller, vaig poder anar a fer un tè i pastisset amb una amiga taurina com jo, i vam poder gaudir del contacte visual, de les rialles, del gaudi de veure’ns i xarrar. Hi ha coses que no tenen preu, i una d’elles són les relacions, especialment quan són de qualitat i amb amics o amigues amb els que tinc bona relació o interessos comuns.
Així que jo dic si a les amistats en l’era de les xarxes socials. I és un sí que es podria matitzar en 5 punts:
1 Si a fer nous amics per les xarxes socials, com ara facebook, twitter, instagram…. però no cal estar fent “likes” tot el dia. Si no faig un like de més o en faig un quan no toca, no és res personal
2 Si a tenir contacte amb amics i amigues a través de les xarxes socials, però no a tenir contacte només a través de les xarxes socials o whatts app i perdre el contacte real
3 No a estar tot el dia mirant el mòbil, per saber qui ha fet què, o quina foto ha pujat (i encara menys quan estas amb algú, ja que és una falta de respecte)
4 No a perdre el contacte humà. Com va dir un dels assitents al taller, no sóm màquines, i necessitem fer pauses (o descansar el dit o la vista, afegiria jo)
5 Com tot, les coses o les eines tecnològiques no són bones o dolentes per se, sinó que depèn de l’ús que en fem

Conclusions del taller de 17 de juny de 2017

Sempre és gratificant assistir als Tallers de Silvia Adela Kohan. El taller d’ahir amb Silvia i Francesc, va ser un taller molt estructurat, i treballat a nivell de continguts. Va ser pràctic, que és el què a mi més em motiva, i, com va dir un dels assistents, només pels comentaris dels organitzadors, i les pautes que dónen sobre com escriure, ja val la pena assistir-hi. Una de les assistents, va poder explicar com havia anat el procés d’escriure el seu primer llibre, que recentment havia publicat i presentat. Això també “anima” als escriptors no professionals com jo, a seguir escrivint. I com va dir Silvia, esperem que en el proper taller hi hagi algú que també pugui explicar una experiència semblant, ja que voldrà dir que ha acabat d’escriure el seu llibre. També em vaig alegrar molt de retrobar antics companys d’escriptura, i de saber que algun d’ells també ha publicat (eh Ricard ? Moltes felicitats !!). Així que a veure si em poso les piles o més ben dit em poso a escriure (de puny i lletra que diuen, que és diferent que escriure aquí al blog). En fi, que personalment, em va servir per auto motiviar-me a reprendre el projecte del Llibre de vivències que espero escriure algun dia. I per començar, agafo el repte llançat per Silvia a Eva P, i a mi, per tal que escrivim 21 dies seguits, 3 minuts cada dia, i sempre a la mateixa hora. Ah, i em va encantar també el joc de pensar quina seria la professió ideal de cadascún de nosaltres. Espero a rebre la super professió que em va regalar el Marcelo, i m’encantaria poder agafar-me un any sabàtic per a provar si realment m’ompliria ! 🙂

Bon diumenge !

Continuarà… però no se quan. Si no hi soc, potser és perquè estic menys al món virtual, i més al món real.

Anuncis