Dos camins simbòlics que a mi m’agraden són: El camí del guerrer i El camí del mag. Està clar que hi ha molts més camins, i que cadascú sintonitza amb el que més li agrada o amb el que li toca transitar. També hi ha els camins físics, podriem dir que són múltiples i il·limitats; i que per tant, els camins subtils també poden ser diversos i il·limitats (perquè que jo sàpiga encara no està tot descobert). Resumint a dos categories, també es poden classificar els camins com conscients o coneguts, i els camins inconscients o desconeguts; i aquests últims podrien ser nous camins per recórrer, o per a evitar. Tot dependrà del camí i de qui vulgui fer aquest camí.
En fi, que el post d’avui, està escrit “amb carinyo”, com totes les entrades en aquest blog, però té el plus de les olors i sensacions del dia d’avui, que no es pot ignorar, però tampoc es tracta de deixar-se portar -només- per l’energia del moment. Un exemple: si jo estic escrivint i avui començo vacances, és un joc entre el què m’agrada (conscient o inconscientment), i el què em reporta escriure (conscient o inconscientment). Hi ha accions que fem des del camí del guerrer, i hi ha accions que fem des del camí del mag. I també hi ha molts altres camins, que potser algun dia tindré la ocasió d’escriure sobre ells.
I, què és això dels camins conscients o inconscients? Doncs tornant a resumir: un camí seria un lloc (real o simbòlic) pel qual caminem, correm, passegem, o transitem vaja, i ho podem fer per qualsevol mitjà (cotxe per exemple), i amb qualsevol vestit (seguint amb l’exemple seria carrosseria), i des de la pròpia realitat (en l’exemple seria el motor). Jo ho veig així. També podria ser bici-marca-ciclista, cavall-raça-genet, etc. I com se sobreentén, no és el mateix passar per un camí de pedres plovent i tot enfangat, que per un camí de gespa amb la brisa suau i amb bon calçat, ni és el mateix passar per un dels dos camins amb un vestit o amb un altre, o amb una energia (positiva/negativa), o amb una emoció (ben gestionada o mal gestionada). Perquè si vols guerra, trobaràs guerra, i a vegades, encara que no vulguis també trobes guerra. El tema és com gestionar el camí. O el què et vas trobant al llarg del camí, perquè del què es tracta és de no quedar-se aturat.
El camí del guerrer
Hi ha una pel·lícula sobre aquest camí que dóna bastant de si per a la reflexió, que és el guerrero pacífico de l’any 2006 i pàgina web http://www.peacefulwarrior.com/
El camí del mag
Hi ha també diverses pel·lícules interessants sobre aquest camí. Una és el aprendiz de brujo, del 2010; i tantes altres, moltes són veritables fonts d’inspiració per mi, que em va tot el què té a veure amb la imaginació, els camins ocults, i altres qüestions de casa 12 🙂
També hi ha el camí de l’ascendent, però això ja és un altre tipus de camí, que no toca explicar avui. Qualsevol camí que genera insatisfacció, és perquè s’està recorrent des de la comoditat, i segurament de forma inconscient. Encanvi, si ens posicionem des del punt de sortida, o mentre recorrem el camí, si ho fem des del valor, la cosa canvia.
La meva visió o relat és que fets alguns camins que es podrien considerar o qualificar del tipus camí guerrer, i alguns també del tipus camí del mag.., en tots els camins et trobes reptes i oportunitats. I la moraleja o la conclusió és ok als canvis, és a dir acceptar els canvis -si cal lluitant- . Perquè cadascú gestiona el seu recorregut des de la seva ruta com vol o com pot. I en el cas que els canvis vinguin perquè un/a els ha buscat o els ha escollit; acceptar també les conseqüències i re-orientar i negociar amb qui correspongui. A vegades la conversa ha de ser amb un mateix, a vegades amb algú, i a vegades amb algun grup. I sempre queda la il·lusió i la màgia, la fe o allò que el lector/a vulgui afegir. I també important recordar que cadascú veu el camí que té davant de forma més conscient o inconscient, i que té al seu interior una brújula que no acostuma a fallar. Així que a explorar els camins !
Bon estiu !
Christina 