Entre petard i petard, i entre mala notícia i mala notícia, escric i penso que Istambul tampoc es mereix el què acaben de dir als mitjans de comunicació. Com tampoc s’ho mereixen tants altres territoris ni persones. Perquè viatjar també és una forma d’autodescobrir-se, no viatjar i quedar-se és també una forma de redescobriment, encara que costi d’acceptar. Sense jutjar, sense compadir. No ho dic per res en concret i ho dic per tot en general.
Avui acaba La Riera, i pel què fan i diuen la majoria dels seus personatges, tots ells avui estan alterats emocionalment. Els guionistes en general, i els de tv3 també, tenen molta imaginació; però també es documenten. Per sort i per desgràcia la realitat sempre supera la ficció. Encara que ja està a punt d’acabar, i que mentre escric no se si canviar de canal o anar a dormir, aguanto perquè al final sempre arriba el millor, tot i que crec que l’important no es això, sinó el missatge d’aquest post.
Totes les desgràcies tenen un principi i un final, tot té solució, res és permanent. Menys la mort? No sé perquè havia de rebre l’Omar, de la Riera, ni perquè guanya qui guanya a can riera. Ni reb el qui reb.. nil?. Depen de qui sigui el guionista/es (suposo). El tema és que ja és hora que acabi la Riera. Hi estas d’acord?. I ara anuncis:-). 4 anuncis i segur que arriba el final per tots/es i els nous començaments. No faig spoiler, tampoc sé quin és el final, i aquí estic a l’expectativa, un any més.
Conclusió: és temps de nous començaments 📚📖
S’ha acabat la festa. Comença una nova etapa. Cadadiasurtelsol i la lluna
Christina 