Mar i muntanya, cel i terra

Per molt anys Cris. Diu el sr./sra. Google. Bon dia. Clar que sí.
Avui és un dia més. I un dia tic, tac, ja que segons el rellotge biològic, per dir-ho d’una manera que s’entengui, d’aquí una estona farà 42 anys que vaig sortir d’una panxa. La de la meva mare. Espero amb aquest post pugui honrar als que em van fer, Conxa i Joaquim, i agrair-los que em fessin la seva filla, i a la vegada germana, amiga i companya de tots els que m’acompanyeu i meu acompanyat en aquest camí, o viatge, o aventura o joc que és la vida.

Per davant una setmana curta, i per darrera un pont de tres dies, i mirant una mica més enrere, veig diverses cicatrius i moltes alegries, i mirant una mica més endavant, veig una revolució solar potent que fa que l’any que en faig 42 em motivi, i per ser sincera, que alguna cosa m’espanti una mica també. Així que la reflexió és que està tot en ordre, i que endavant les màquines, o sea se “siguiente”.

Segurament només m’entenc jo, però per si algú llegeix aquesta entrada del blog, i després de llegir ahir el conte per adults ¿Donde están las monedas? de Joan Garriga, o potser és l’edat, diria que cada veig més clar quins són els personatges protagonistes de la meva vida i cada cop em resulta més fàcil gestionar les seves interaccions. Com si fós una novel·la, aquella que algun dia escriuré, o no, però que sempre he sentit que m’agradaria escriure.

Per la formació que tinc, o per les experiències, m’adono que cada vegada estic més alineada amb el sol, per dir-ho d’alguna manera, o crec que les diferents peces estan més encaixades. El què se m’acut ara mateix, és que la participació és important, en aquest joc que és la vida, tots i totes hi tenim un paper únic, i que millor fluir i participar des de l’alegria, o des de la tristesa, o des de l’emoció que sigui en cada moment, però de forma conscient, perquè si mana l’inconscient no anem bé. O si, dependrà del moment i del perquè, però millor posar-hi una mica de consciència, si és que volem canviar alguna cosa de nosaltres mateixos, o del nostre entorn.

Com que crec que aquesta entrada tindrà una mica més de visibilitat que entrades anteriors, m’he focalitzat una mica més -crec- . Pels que em coneixeu, ja sabeu que sóc una barreja de mar i muntanya, cel i terra, i més coses. Com tots i totes. I com tots i totes els que estem participant del moment present,  aquí i ara, hi estem per alguna cosa. 🙂

Per un dia i un any més, felicitats Cris.

I gràcies lector/a i als que m’acompanyeu en aquest viatge.

Cadadiasurtelsol#

 

Anuncis