Christina

Aquest post és una reflexió sobre com l’escola on vaig anar m’ha influenciat de forma positiva, per molt motius. Per entendre d’on venim i qui som, si ens traslladem al moment de la infància podrem entendre moltes coses, i recuperar moments vitals importants -a través de la imaginació o de l’auto-ficció-.

El què passa en els primers anys de vida, diuen fins als 7 anys, i també als 12 -quan hi ha un moment d’obertura de la consciència-, ens influeix moltíssim en el nostre inconscient (creences, pors, motivacions, caràcter… o valors).

Em sento afortunada per d’haver anat a una escola amb un projecte educatiu clar i català. En resum, una escola fundada en un any de canvis, el 1968-69 , i creada com a cooperativa de mestres que més tard (quan jo feia 8è EGB, l’any 1988 aproximadament, va passar a formar part de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat. Quan jo anava a l’escola no era conscient de tot això… El què sé ara és que era una escola d’una sola línia… Una sola què ? Doncs una escola petita on ens coneixem tots. Com un poble, amb les seves avantatges i inconvenients.

Una de les coses que més m’agradava de l’escola on vaig anar fins als 13 – 14 anys, van ser les excursions que fèiem a la natura. Descobrir coses noves a través de les sortides, aprendre a fer anar la bruíxola, o fer exercici abans d’anar a esmorzar, quan anàvem “de colònies”; amb el millor professor que havia tingut fins aleshores, l’Andreu, va ser tot un aprenentatge. La llibertat posada a prova, els treballs creatius, o les estones de “pati”, amb els primers amics i amigues, m’han influenciat. A l’hora del pati, vaig fer de portera de futbol, vam jugar a pitxi, moltes hores, i molts minuts, i vaig jugar a misteris, a tocar culs, o em vaig trencar el braç dos vegades. En aquells moments de llibertat vaig aprendre moltes regles formals, i informals. Tant si tocava anglès, música, o socials, també aprenies, i sempre de manera lúdica. Inclús les matemàtiques de la pinyero eren interessants. Hi va haver un temps, en que la imaginació va estar al poder, en el petit món de Lavinia. Malauradament, o per fortuna, tot té un principi i un final. I al 89 va canviar la meva ‘escena, alhora que canviava l’escena global, i va començar per mi el què podria resumir com el descobriment de la realitat, més enllà de l’escola. I el pas de la imaginació a la raó. Tot i això, vaig ser jo la que ho vaig viure així, i m’encanta també la següent etapa, de descobriment de l’institut, i de la revel·lia adolescent. Però això ja donaria per un altre post.

Els valors i l’esperit explorador que vaig adquirir a l’escola, són vivències que em segueixen influint en la vida diària, i m’inspiren i ajuden a recordar els meus orígens, i les meves capacitats i resistències en les primeres etapes de vida. Una nena sensible, introspectiva, curiosa, esportiva i més.

En concomitància amb el meu moment present, aquests valors i esperit, portats a la vida quotidiana, la trobo en la connexió amb l’univers i amb la Terra. La reflexió em porta a celebrar i prestar atenció al Sol, la Lluna, i a la Terra, com a lloc on visc, i a les estacions, i els canvis d’etapes, que et marquen, i es fan més importants amb el pas del temps.

Visca l’ Escola Lavinia . Visca les primeres etapes de la vida, i visca la imaginació al poder !