Reconec que estic en ple viatge a l’autoconeixement, i el què crec que toca ara, és agrair el meu pas a l’acció, i continuar per aquest camí. Des del darrer post en aquest blog, han passat 6 mesos. Com passa el temps quan un gaudeix !.
Una de les coses interessants que he fet darrerament, i que recomano, és fer un tros del Camí de Santiago a peu, en concret, des de Triacastela fins a Santiago de Compostela. Van estar 5 dies de caminar, convinats amb sessions de coaching amb Felix Ortiz. Durant els cinc dies de travessa els coaches van dirigir al grup de persones que ens vam inscriure. Igualment, cada un de nosaltres, vam tenir el seu suport per trobar el nostre propi ritme. Una de les coses que m’emporto de l’experiència d’haver fet el camí de Santiago, és el bon record d’una experiència fantàstica, així com tot les reflexions més personals de cada etapa, i del camí en conjunt. D’altra banda, vull destacar la reflexió que va fer un dels membres de l’organització, Fèlix, perquè crec que és una reflexió per recordar, i és la següent:
El camí ens dona un tast del que la vida hauria de ser:
Harmonia amb la natura
Harmonia amb els altres
Harmonia amb un mateix
Harmonia amb Déu o amb lo espiritual
Bon camí lector o lectora !
Christina 