El meu potencial i curiositats del cervell

Escolto a Mario Alonso a la ràdio, i m’agrada sentir que es pot entrenar la ment. Creure en nosaltres i en el nostre potencial és bàsic. Buscant els recursos emocionals, com la passió, la valentia, etc, trobarem il·lusió. Una manera de fer-ho és preguntar-nos, en quin moment del meu passat, vaig tenir aquella passió. 

El cervell té com a missió fonamental evitar-nos o aliviar-nos el dolor.  El cervell té la sol·lució. I troba la sol·lució quan no ens rendim, i en moments de pressió. El què hem de fer, sabent això, és que cal insistir, i insistir, fins que es troba la sol·lució (canviant de perspectiva). Els límits mentals, conscients  o inconscients  s’activen i ens paralitzen (com p.ex el pensament: “no em puc aprimar” és una creença limitant). I també, el pessimisme, pot fer que ens infravalorem. Encanvi, si sóc optimista, i miro el futur amb il·lusió, i reflexiono, mirant cap a dins, trobaré el meu potencial. 

Mario Alonso també explica que hi ha 9 valors essencials. Aquests valors són l’amistat, l’alegria, reflexió, compassió, compromís, creativitat, entusiasme, fe, i humilitat . 
Sobre el valor de l’entusiasme, fa poc vaig anar a una conferència de Víctor Kuppers que també és un formador i conferenciant, que assegura que tots tenim un gran potencial que es pot desenvolupar millorant les nostres actituds, especialment l’entusiasme.

Jo estic buscant alguna cosa que m’apassioni, però encara no ho he trobat. Una de les coses que m’agraden és escriure, però no sé si aquest és el meu talent. Ara per ara, no estic segura de si em podria dedicar laboralment a escriure. Però si això és el què m’agrada, segurament podria anar per aquí la meva oportunitat d’aportar valor, i trobar el meu talent. En definitiva, l’objectiu seria treballar en alguna cosa que m’agradi.

Segons diu Sergio Fernández, 8 de cada 10 persones està insatisfeta en el seu treball. Jo són una d’aquestes 8 de cada 10. Això no vol dir que no sigui feliç. Fa que aprenguis a enfocar el treball d’una determinada manera, com per exemple, que et permet obtenir uns ingressos per viure, et fa sentir útil, o et permet aplicar els teus coneixements. 

Finalment, un tema interessant del cervell és que és un òrgan plàstic. Es modifica de forma espontània i s’adapta al seu entorn. Sobre aquest tema, es poden trobar a internet molts el Programes “Redes para la Ciencia” d’Eduard Punset, que parlen del cervell.

També diu la física Juna Albert, autora de “Sincronitza la teva ment”, cal recuperar el llenguatge de l’hemisferi dret del cervell. L’hemisferi dret és el cervell creatiu i és responsable del ritme, de la percepció espacial, el color, la imaginació, el somiar despert, la consciència global i la dimensió. L’hemisferi esquerre és el cervell lògic responsable de la paraula, la lògica, els números, l’anàlisi, les llistes, la linealitat i la seqüència. El més curiós, és que si bé tots tenim tendència a utilitzar més una part o altra del cervell, i malgrat en la cultura occidental l’hemisferi esquerre és el dominant, el coneixement i experiència canvien i desenvolupen el cervell.
Anuncis