Aprendre i desaprendre

És més fàcil mirar al futur, i trobar sentit a la vida, sent optimista.

Segons Ana Albaladejo, els tres ingredients bàsics per l’èxit són: Passió, Actitud i Perseverança. Segons altres autors, com ara Joaquim Valls, els ingredients per ser una persona d’èxit són l’optimisme, la gestió de les emocions, o la perseverança, entre d’altres.

La qüestió és que cadascú és responsable d’aprendre, i també, de desaprendre. 
Es pot aprendre dels fracassos, i també cal tenir present les pròpies limitacions. Es pot aprendre d’altres cultures, i es pot aprendre de les persones que tenim més pròximes. I per desaprendre, crec que cal posar en dubte les creences que a cadascú li han servit i que ara ja no li serveixen. 

Com deia en l’entrada d’aquest bloc sobre la meva transformació, estic passant per un procés de millora personal, basat en un canvi d’actitud, però amb això no n’hi ha prou. Escoltant a Àlex Rovira, aprenc que en tot procés de millora personal hi ha d’haver coherència entre pensament, sentiment i acció. I, alhora, recordo que fa temps vaig fer un curs sobre les emocions (ràbia, por, pena, alegria, fàstic i la sorpresa), amb la psicòloga i amiga Carina Gabriel.


La Intel·ligència emocional, és una habilitat, i per tant, com més es practica millor. Aleshores, el què és important, és saber gestionar les emocions. Per mi, la frase, “quan tu canvies, tot canvia”, resumeix molt bé la idea de que l’actitud és molt important per dominar els estats d’ànim. 

També per a millorar la intel·ligència emocional, he desaprès la creença de que “la gent no canvia”. És a dir, la gent si que pot canviar, si s’ho proposa (p.ex. pensar en els canvis personals que han experimentat persones properes o en casos coneguts de persones que canvien, com p.ex un capellà que deixa de ser-ho).

Més informació sobre intel·ligència emocional a wikipèdia: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_emocional